Ricard Martín

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  NO T'HO PERDIS: Les millors coses per fer gratis a Barcelona

¿Quins són els pobles més bonics de Catalunya? Al nostre país podem trobar llogarets que semblen trets de contes de fades i pobles costaners que farien les delícies de Patricia Highsmith a 'El talent de Mr. Ripley'. Vivim en un país ideal per planejar una escapada inoblidable, imaginar excursions en tren, proposar-li a la parella un cap de setmana romàntic perfecte o fer una capbussada a una platja espectacular. Sí, els boscos irlandesos estan molt bé i la costa Amalfitana és preciosa, però a Catalunya també hi ha de tot! Què fer a prop de Barcelona? Aquests són, per a nosaltres, els pobles catalans més bonics. NO T'HO PERDIS: Els pobles més bonics d'Espanya

En Cataluña hay aldeas de montaña y pueblos costeros de ensueño, que parecen sacados de una película. Desde una excursión en tren de primer nivel, hasta un fin de semana romántico son posibles alrededor de los pueblos catalanes más bonitos. ¿Cuáles son los pueblos más bonitos de Barcelona? Estos son, para nosotros, los municipios que hay que visitar para desconectar, escapar de la rutina y potenciar el turismo de proximidad. ¿Qué hacer cerca de Barcelona? ¡En Cataluña hay de todo y para todos los gustos! NO TE LO PIERDAS: Los pueblos más bonitos de España  

TARDOR DEL 2023: Ha arribat la tardor! Els sabors tardorencs van tard, però valen molt la pena. Com per exemple, els del Maleducat, un establiment que en poc temps ha fet el salt de gran bar de tapes a restaurant com una casa de pagès. Si el que voleu és menjar tardor, heu de conèixer el Bar Noe, cuinar d'autor del nord d'Europa que propulsa productes senzills com el moniato rostit a l'infinit. I si desitgeu oblidar que s'acosta l'hivern: Mae, una encertadíssima cruïlla de sabors mediterranis i llatinoamericans. Escombrem cap a casa: en Quim Marquès ha tornat a escena amb Santa Magdalena, una casa de menjars on el fricandó amb moixernons és com el que recordes de petit. Igual d'evocador és l'Arume, un clàssic ravaler que enguany compleix 13 anys de galleguisme modern a la casa on nasqué Vázquez Montalbán.   Benvinguts a la llista dels 50 millors restaurants de Barcelona, on trobareu les adreces més delicioses de la ciutat, els millors llocs on menjar escollits amb cura, empirisme i precisió (que hi hem anat, vaja!). Aquesta és una de les millors ciutats del món per menjar i beure. L'oferta és variada, de qualitat, monumental: des del petit bar de tapes de tota la vida, passant pels restaurants amb estrelles Michelin, la millor cuina italiana  i també llocs on menjar bo i molt barat.  NO T'HO PERDIS: Teniu més set que gana? Aquests són els millors bars de Barcelona

OTOÑO DE 2023: ¡Ha llegado el otoño! Los sabores otoñales este año van tarde, pero son una delicia. Como, por ejemplo, los de Maleducat, un establecimiento que en poco tiempo ha dado el salto de gran bar de tapas a restaurante como una casa de payés. Y tienes que descubrir el Bar Noe, cocina de autor del norte de Europa, con una astucia que propulsa productos sencillos como el boniato asado al infinito. Y si deseas olvidar que se acerca el invierno: Mae, un acertadísimo cruce de sabores mediterráneos y latinoamericanos. Barramos para casa: Quim Marquès ha vuelto a escena con Santa Magdalena, una casa de comidas donde el fricandó con setas es como el que recordabas de pequeño. Igual de evocador es Arume, un clásico ravalero que este año cumple 13 años de galleguismo moderno, en la casa donde nació Vázquez Montalbán.  Bienvenidos a la lista de los 50 mejores restaurantes de Barcelona, donde encontrarás las direcciones más deliciosas de la ciudad, los mejores lugares donde comer escogidos con cuidado, empirismo y precisión (¡los hemos catado todos!). Esta es una de las mejores ciudades del mundo para comer y beber. La oferta es variada, de calidad, monumental: desde el pequeño bar de tapas de toda la vida, pasando por los restaurantes con estrellas Michelin, la mejor cocina italiana y también lugares donde comer bueno y muy barato. NO TE LO PIERDAS: ¿Con más sed que hambre? Estos son los mejores bares de Barcelona

Un simple pastelito redondo, hecho de mazapán y rematado con piñones. Esta es la receta original que nos endulza cada año la castañada. Sin embargo, las formas de prepararlo son tan diversas como la pericia de los cocineros (una buena prueba es una humilde panadería en la que preparan los mejores panellets de Barcelona) Si no os queréis meter en harina, os podéis acercar a algunas de las mejores pastelerías de la ciudad, donde encontraréis propuestas que van desde los sabores más tradicionales a la innovación más vanguardista. La castañada sigue marcada por el aumento del IPC: este año el precio de los panellets está entre 60 y 70 euros el quilo, y el Gremio de Pastelería ha hecho un esfuerzo por mantener los precios congelados. "No podemos repercutir la subida de costes en nuestros productos artesanos, porque no son un producto de primera necesidad", dicen. Quizás no sean de primera necesidad, pero sí nos hacen la vida más dulce. Por cierto, os los hemos ordenado de más caros a más baratos: ¡de nada! NO TE LO PIERDAS: Hacer panellets es muy fácil si sabes cómo

Un simple pastisset rodó fet de massapà i rematat amb pinyons. Aquesta és la recepta original que ens endolceix cada any la castanyada. Tot i això, les formes de preparar-lo són tan diverses com la perícia dels cuiners (una bona prova és que en un humil forn preparen els millors panellets de Barcelona) Si no us voleu enfarinar, us podeu acostar a algunes de les millors pastisseries de la ciutat, on trobareu propostes que van des dels sabors més tradicionals a la innovació més avantguardista. La castanyada continua marcada per l'augment de l'IPC: aquest any els panellets ronden entre 60 i 70 euros el quilo, i el Gremi de Pastisseria ha fet un esforç per mantenir els preus congelats. "No podem repercutir la pujada de costos als nostres productes artesans, perquè no són un producte de primera necessitat", diuen. Potser no són de primera necessitat, però sí que fan la vida més dolça. Per cert, us els hem ordenat de més cars a més barats: de res!   NO T'HO PERDIS: Fer panellets és molt fàcil si saps com   

Què podeu fer gratis avui a Barcelona? Moltes coses. A la ciutat hi ha un munt d'activitats gratuïtes, propostes culturals molt interessants que no necessiten grans quantitats de calés. De fet, tenim obres de teatre, exposicions gratis, concerts, mercats i encara moltes altres propostes que no costen ni un cèntim. Us fem una tria d'activitats perquè les gaudiu sense treure el moneder.  NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions de Barcelona

¿Qué puedes hacer hoy en Barcelona gratis? Muchas cosas. El dinero no es excusa para quedarse en el sillón de casa sin hacer nada. En Barcelona (todavía) hay un montón de propuestas culturales muy interesantes por las que no hay que desembolsar ni un euro prácticamente todos los días de la semana. Desde mercados y exposiciones a conciertos y talleres. En esta lista encontraréis un montón de actividades para hacer en Barcelona totalmente gratis.   NO TE LO PIERDAS: Visita gratis los museos de Barcelona

Hemos buceado en la agenda cultural de Barcelona para traeros una elección de lo mejorito que podréis hacer este fin de semana en la ciudad. ¿Queréis saber qué hacer este viernes, sábado y domingo? Aquí tenéis actividades para todos los gustos y bolsillos (¡incluso gratis!). Disfrutad del tiempo libre con exposiciones, obras de teatro, mercados, fiestas, conciertos, actividades con los peques... Os espera un fin de semana increíble sin moveros de Barcelona. Pero si queréis hacer una mini escapada, podéis visitar alguno de los pueblos más bonitos que tenemos cerca de casa. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes para hacer gratis en Barcelona

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a Barcelona

Los restaurantes modernos de cocina catalana tradicional se dedican a perpetuar la tradición a base de aligerarla, pero preservando los sabores. ¿Por qué no debería hacer lo mismo un buen restaurante indio? Little Andaman –hace referencia a una isla del norte de Bengala, no a un señor bajito que pasea– tiene la voluntad de ofrecer cocina de las provincias costeras del país adaptada a la realidad de Barcelona. Las credenciales son impecables: es el tercer restaurante de la propiedad de Bembi y Rangoli, y en esta ocasión el chef Anand Singh ha optado por un formato de tapas donde mandan los sabores marineros y el hecho vegetal por encima del producto ahogado en salsa. Por ejemplo, unas croquetas Chowringhee –un barrio de Calcuta–, que son un delicado y cremoso bocado de remolacha, setas y zanahoria, con la salsa de cacahuete aparte en lugar de tenerla dentro, en deferencia a los alérgicos. O un salteado de verduras con coco, que se envuelve en una crep de harina de arroz, buenísimo y divertido de comida. Y su curri de los pescadores de Kerala remite a la cocina catalana de barca de pescadores de toda la vida, pero con la alegría del tamarindo y la leche de coco (este es el plato estrella de la casa, ideal para mojar 'naan', delicioso y casero, recién hecho). Encontraréis mucha sensibilidad hacia vegetarianos y veganos –tienen un menú degustación vegano– y una muy buena opción de menú de mediodía asequible. Y también una dirección de sala exquisita y eficiente a cargo del Anoush

Els restaurants moderns de cuina catalana tradicional es dediquen a perpetuar la tradició a base d’alleugerir-la, però preservant els sabors. Per què no hauria de fer el mateix un bon restaurant indi? Little Andaman –fa referència a una illa del nord de Bengala, no pas a un senyor baixet que passeja– té la voluntat d’oferir cuina de les províncies costaneres del país adaptada a la realitat de Barcelona. Les credencials són impecables: és el tercer restaurant de la propietat del Bembi i el Rangoli, i en aquesta ocasió el xef Anand Singh ha optat per un format de tapes on manen els sabors mariners i el fet vegetal per damunt del producte ofegat en salsa. Per exemple, unes croquetes Chowringhee –un barri de Calcuta–, que són un delicat i cremós mos de remolatxa, bolets i pastanaga, amb la salsa de cacauet a banda enlloc de tenir-la a dins, en deferència als al·lèrgics. O un saltejat de verdures amb coco, que s’embolcalla en una crep de farina d’arròs, boníssim i divertit de menjar. I el seu curri dels pescadors de Kerala remet al peix amb suc, la cuina d’abordo catalana de tota la vida, però amb l’alegria del tamarinde i la llet de coco (aquest és el plat estrella de la casa, ideal per sucar-hi naan, deliciós i casolà, acabat de fer). Hi trobareu molta sensibilitat envers vegetarians i vegans –tenen un menú degustació vegà– i una molt bona opció de menú de migdia per poc més d’11. I també una direcció de sala exquisida i eficient a càrrec de l’Anoushka Das Gupta, una cap de sala

Sips reúne a Marc Álvarez (ex-jefe de coctelería de Albert Adrià) y Simone Caporale, cuatro veces mejor coctelero del mundo en The Artesian de Londres: dos de los mejores 'bartenders' en una coctelería sin barra que ha sido nombrado mejor bar del mundo por la lista World's 50 Best Bars 2023. Tú ves unas islas de trabajo en las que el barman trabaja dentro y fuera y la gente se sienta en mesas. "Así como hay restaurantes con cocina abierta, esto es una coctelería con barra abierta, y evitas el efecto de cuatro que miran sentados a la barra, y el resto apretados sin ver nada", dice Álvarez. El local es oscuro, fresco, cómodo, elegante, como debe ser una coctelería. Les une el respeto a las normas de la coctelería clásica y al mismo tiempo a las nuevas tendencias. Esto se ha traducido en una carta con una parte de creación propia, y una reinterpretación de clásicos. Tragos de aquellos que dejan con la boca abierta: como un Crypto, que se bebe poniendo la nariz en una cámara olfativa, similar a un huevo abierto: bebes una base de ginebra, kiwi clarificado y Armañac Calvados, y tienes hojas de estragón, tomillo y laurel en la cámara, cerca de la nariz. ¡Bebes lo que hueles! O el Pera + Pera + Pera. Un cóctel de pera ... ¡Hecho con un destilado de pera, zumo de pera y jarabe de pera! ¡Y servido en una pera de cera de abeja! Bulliniano del todo.

Sips reuneix Marc Álvarez (ex-cap de cocteleria d'Albert Adrià) i Simone Caporale, quatre vegades millor cocteler del món a The Artesian de Londres: dos dels millors 'bartenders' del món en una cocteleria sense barra que ha estat nomenada Millor bar del món per la llista World's 50 Best Bars 2023. Tu veus unes illes de treball on el bàrman treballa dins i fora i la gent seu en taules. "Així com hi ha restaurants amb cuina oberta, això és una cocteleria amb barra oberta, i evites l'efecte de quatre que miren asseguts a la barra, i la resta estrets sense veure res", diu Álvarez. El local és fosc, fresc, còmode, elegant, com ha de ser una cocteleria. Els uneix el respecte a les normes de la cocteleria clàssica i al mateix temps a les noves tendències. Això s'ha traduït en una carta amb una part de creació pròpia, i una reinterpretació de clàssics. Tragos d'aquells que us deixaran bocabadats: com un Crypto, que es beu posant el nas en una càmera olfactiva, semblant a un ou obert: beus una base de ginebra, kiwi clarificat i Armanyac Calvados, i tens fulles d'estragó, farigola i llorer a la cambra, a prop del nas. Beus allò que olores! O el Pera + Pera + Pera. Un còctel de pera ... Fet amb un destil·lat de pera, suc de pera i xarop de pera! I servit en una pera de cera d'abella! Bullinià del tot.

Durante 30 años Quim Marquès fue referencia en la Barceloneta con el Suquet de l'Almirall, pero cerró el 2018. Y en otoño del 2023 regresó a Gràcia, su barrio de toda la vida, con la apertura de Santa Magdalena, un restaurante de cocina catalana y barcelonesa al cien por cien. Con precios contenidos y estética de bar de barrio (de hecho lo era), Marqués practica una cocina de fuego lento y producto de temporada y de proximidad. El eslogan de la casa es "cocina de barrio, porque queremos que sea un sitio amable, fácil y de cuchareo, y que esté bien de precio", dice Marquès. El ticket es de unos 25 euros, y reivindica "que hemos ido a muerte con el producto, cien por cien escogido, con verduras que nos las trae directamente el campesino". ¿Algunos platos? Un fricandó clásico hecho con tiralíneas (con moixernons y un toque final de anís delicioso, la ternera se derrite en la boca) o unos macarrones del cardenal también buenísimos, con el sofrito y la bechamel bien delimitados. Capipota con chanfaina, morro de bacalao con tomate... También verde: su hija, Paula, es nutricionista. La fórmula del menú de mediodía siempre incluye platos principales de la carta y la elección entre cuatro ensaladas de primero, y es todo un placer encontrarte cuatro ensaladas con fundamento para empezar, bien trabajados: qué buena la ensalada de lechuga trocadero con cherris amarillos e hinojo fresco, y te hace la boca agua otra de tomate de temporada escaldado con aceite de ajos. Ortorgan un espacio i

Tras el éxito de Fat Barbies –un restaurante de carne hecha con brasa y humo– hay unas guarniciones vegetales extraordinarias. Tanto, que ahora tienen su propio 'spin-off' en Fat Veggie: el mismo principio aplicado al mundo vegetal. Pero con matices: "La verdura tiene más temporalidad que la carne. Y también te permite trabajar más el tema de encurtidos y fermentados ", explica Juan Martini, chef y socio propietario. Podrían "haber hecho verduras a la brasa, vinagretas y tira millas", pero se han complicado la vida con una cocina vegetal compleja y sabrosa, con mucha influencia de Oriente Medio. Los platos son abundantes pero complejos. Por ejemplo, una coliflor hecha con tres puntos de cocción diferentes, sobre un puré de coliflor -hecho del tronco de la verdura- con chocolate blanco; es crujiente, cremoso, delicioso, cambia tu percepción de una verdura aburrida. O una crema de pimientos con espárragos a la brasa, que se convierte en un estudio de la combinación del pimiento con el rábano, y que rebano con un pan de patata violeta fermentada brutal. La chef residente, María Inés, viene de la pastelería y su brownie vegano es un punto y aparte en el mundo del brownie, sea vegano o no. Alta cocina vegetal a precios asequibles. Un 'must'. Como dicen ellos, el vegetal es un principal, guarnición de nadie. 

Rere l’èxit de Fat Barbies –un restaurant de carn feta amb brasa i fum– hi ha unes guarnicions vegetals extraordinàries. Tant, que ara tenen el seu propi 'spin-off' a Fat Veggies: el mateix principi aplicat al món vegetal. Però amb matisos: “La verdura té més temporalitat que la carn. I també et permet treballar més el tema de confitats i fermentats”, explica Juan Martini, xef i soci propietari. Podrien “haver fet verdures a la brasa, vinagretes i tira milles”, però s’han complicat la vida amb una cuina vegetal complexa i saborosa, amb molta influència de l’Orient Mitjà. Els plats són abundants però complexos. Per exemple, una coliflor feta amb tres punts de cocció diferents, sobre un puré de coliflor –fet del tronc de la verdura– amb xocolata blanca; és cruixent, cremós, deliciós, canvia la teva percepció d’una verdura avorrida. O una crema de pebrots amb espàrrecs a la brasa, que es converteix en un estudi de la combinació del pebrot amb el rave, i que escuro amb un pa de patata violeta fermentada brutal. La xef resident, la Maria Inés, ve de la pastisseria i el seu brownie vegà és un punt i a part en el món del brownie, sigui vegà o no. Alta cuina vegetal a preus molt assequibles. Un 'must'. Com diuen ells, els vegetals són un principal, la guarnició de ningú. 

Durant 30 anys en Quim Marquès va ser referència a la Barceloneta amb el Suquet de l'Almirall, però va tancar el 2018. I a la tardor del 2023 va tornar a Gràcia, el seu barri de tota la vida, amb l'obertura de Santa Magdalena, un restaurant de cuina catalana i barcelonina al cent per cent. Amb preus continguts i estètica de bar de barri (de fet ho era), Marqués hi practica una cuina de xup-xup i producte de temporada i de proximitat. L'eslògan de la casa és "cuina de barri, perquè volem que sigui un lloc amable, fàcil i de cullera, i que estigui bé de preu", diu Marquès. El tiquet és d'uns 25 euros, i reivindica "que hem anat a mort amb el producte, cent per cent escollit, amb verdures que ens les porta directament el pagès". Alguns plats? Un fricandó clàssic fet amb tiralínies (amb moixernons i un toc final d'anís deliciós, la llata es fon a la boca) o uns macarrons del cardenal també boníssims, amb el sofregit i la beixamel ben delimitats. Capipota amb samfaina, morro de bacallà amb tomàquet... També verd: la seva filla Paula, és nutricionista. La fórmula del menú de migdia sempre inclou plats principals de la carta i la tria entre quatre amanides de primer, i és tot un plaer trobar-te quatre verds per començar, ben treballats: que bona l'amanida de ferm enciam trocadero amb cirerols grocs i fonoll fresc, i fa venir salivera una altra tomàquet de temporada escaldat amb oli d'alls. També hi tenen un espai important els esmorzars de forquilla i els entrepans molt treballats,

Esta joya modernista puede presumir de ser el café en activo más antiguo de la ciudad: ¡desde 1873! Y la buena noticia es que ahora es un gran restaurante gracias a La Confiteria, expertos en restauración de locales con caché. La primorosa regeneración de la madera y el espacio –un mostrador de 1960, pinturas de Martí Teixidor...– se corresponden con una carta llena de cocina catalana suculenta, de buen producto y juguetona. No se pierdan joyitas como las crestas de butifarra negra, la nuca de cerdo guisado (cocochas porcinas) o un fenomenal rosbif con chimichurri picante. Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de Time Out Barcelona (@timeoutbcn) La restauración del espacio es una maravilla: con detalles que deben conocerse in situ, como la sorpresa que esconde el piano. Y, por cierto, la estación de servicio que hay en medio del local, un mueble expositor con la aristocracia del embutido, es un tótem cárnico ante el que te quedas extasiado. El mejor halago que se le puede hacer a un restaurante clásico es encontrarte con el ex propietario comiendo y que te diga que lo hacen requetebién, como ocurre aquí.

Qué historia más curiosa, la del Bar Michigan. En los años 90 fue propiedad de un señor gallego. Vázquez Montalbán, asiduo a su barra, decía que hacían de las mejores croquetas y tortillas de patatas de Barcelona, ​​dos piedras angulares de un buen bar. Era toda una institución. En 2012 se hizo cargo una china, Rosi; y pasó la mano por la cara a los que vaticinaban -con un toque de racismo- la era de lla croqueta congelada y la tortilla seca: la tortilla de patatas seguía siendo de jugosidad uniforme y melosa, las croquetas de jamón ibérico eran de una cremosidad delirante, las rebanadas de pan untadas con aquella intensidad maníaca que deja el tomate hecho confitura (¡lo corroboro!). El gallego reabrió el Michigan en su pueblo natal, Rosi se retiró en 2019, y el grupo La Confiteria lo ha reabierto en 2020. «Nos lo traspasó Rosi a condición que lo mantuviéramos igual», explican. Y lo han cumplido: «Mantenemos el ADN de Bar Manolo gourmet», explica Baldovinos, y esto se refleja en una carta donde puedes zamparte el cuarteto de la alegría (brava-rusa-croquetas-tortilla), y otras tapas disfrutonas y de mojar pan (¡alitas de pollo, mejillones al vapor, huevos cabreados!) pero también gambas a la plancha y dados de solomillo a la brasa. O sea, que puedes optar por la tapa clásica y buena hasta un homenaje de producto. Y cocina sin interrupciones de las 7 a las 23 h.

Aquesta joia modernista pot presumir de ser el cafè en actiu més antic de la ciutat: d'ençà del 1873! I la bona notícia és que ara és un gran restaurant gràcies a La Confiteria, experts en restauració de locals amb caixet. La primorosa regeneració de la fusta i l’espai –un taulell de 1960, pintures de Martí Teixidor... – es corresponen amb una carta a càrrec plena de cuina catalana suculenta, de bon producte i juganera. No us perdeu joietes com les crestes de botifarra negra, el clatell de porc guisat (cocotxes porcines) o un fenomenal rosbif amb chimichurri picant.  Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de Time Out Barcelona (@timeoutbcn) La restauració de l'espai és una meravella: amb detalls que s'han de conèixer in situ, com la sorpresa que amaga el piano. I, per cert, l'estació de servei que hi ha al mig del local, un moble expositor amb l'aristocràcia de l'embotit, és un tòtem carni davant el qual et quedes extasiat. El millor afalac que se li pot fer a un restaurant clàssic és trobar-t'hi l'expropietari dinant i que et digui que ho fan rebé, com passa aquí. 

Quina història més curiosa, la del Bar Michigan. Als anys 90 va ser propietat d’un senyor gallec. Vázquez Montalbán, assidu a la seva barra, deia que hi feien de les millors croquetes i truites de patates de Barcelona, dues pedres angulars del bon bar. Era tota una institució. El 2012 el va agafar una xinesa, la Rosi; i va passar la mà per la cara als que vaticinaven –amb un toc de racisme– croqueta congelada i truita seca: la truita de patates seguia sent de sucositat uniforme i melosa, les croquetes de pernil ibèric eren d’una cremositat delirant, les llesquetes de pa sucades amb aquella intensitat maníaca que deixa el tomàquet fet confitura (ho corroboro!). El gallec va reobrir el Michigan al seu poble natal, la Rosi es va retirar el 2019, i el grup La Confiteria l’ha reobert el 2020. «Ens el va traspassar amb la condició que el mantinguéssim igual», expliquen. I ho han acomplert: «Mantenim l’ADN de Bar Manolo gurmet», explica Baldovinos, i això ho reflecteix una carta on pots fer el quartet de l’alegria (brava-russa-croquetes-truita), i altres tapes de gaudi desfermat i sucar pa (aletes de pollastre, musclos al vapor, ous emprenyats!) però gambes a la planxa i daus de filet a la brasa. O sigui, que pots fer tapa clàssica i bona o clavar-te un homenatge de producte. I cuina sense interrupcions de les 7 a les 23 h. Quina barra!

En Quim Marquès va ser una referència a la Barceloneta amb el Suquet de l'Almirall, que va dirigir durant quasi trenta anys. Dir paella bona i Barceloneta era dir Suquet de l'Almirall. I si alguna cosa els agrada als artistes i als famosos –com a la resta de la humanitat– és cruspir-se un bon arròs vora la platja.  Fa un mes, Marquès va obrir el restaurant Santa Magdalena a Gràcia, un projecte de cuina catalana amb esperit barceloní i a preus força populars si tenim en compte la qualitat del producte i la mà que el cuina. Ara bé, un raconet d'aquest bar-restaurant ens recorda el Suquet de l'Amirall: hi ha una paret que exposa dibuixos emmarcats d'artistes i famosos que durant tota una vida van passar pel menjador de la Barceloneta.  Foto: Time Out BarcelonaEl raconet de l'art dels famosos Res de famosos i artisteig local estil La Maña i altres velles glòries del Molino, no. Hi trobem obra de Bon Jovi, Lou Reed, Michael Stipe de R.E.M o la cantant israeliana Noa, entre d'altres. Marquès els "deixava un kit amb lapis, ceres, retoladors i papers, i ells anaven fent", recorda. Els hi suggeria que fessin un dibuix sobre el restaurant o el peix? "Jo ho deixava allà i ja està. Hi havia gent que es negava en rodó, però a moltíssims sí que els agradava i dibuixaven", explica.  Hi ha un curiós dibuix de Lou Reed que evoca una poma. Em sembla tota una fita, haver aconseguit que algú amb tanta fama de tan misàntrop (i mala llet) com Reed et faci un dibuix al restaurant. "No t'ho pensis

Los Rolling Stones mañana publican su esperadísimo 'Hackney Diamonds, su 24 disco de estudio. Y además de tener colaboraciones de altos vuelos (Lady Gaga, Elton John, Paul McCartney...), también llega con un 'partner' de impacto: el Fútbol Club Barcelona ha anunciado que la lengua de los Rolling Stones lucirá en la camiseta azulgrana durante el clásico Barça-Madrid, que tendrá lugar el próximo 28 de octubre en el Estadi Olímpic. Así lo ha anunciado el club, publicando una foto en la que los tres miembros supervivientes de la banda, Mick Jagger, Keith Richards y Ronnie Wood (que por cierto, tiene casa en Barcelona) aparecen, sonrientes, poniendo con la camiseta en cuestión. Esta acción es posible gracias al patrocinio que ha firmado el club con Spotify, que antes ya posibilitó la aparición de Rosalia y Drake en la camiseta del Barça. La afición azulgrana, claro, espera que con el apoyo de la longeva banda, el Barça pinte de negro la esperanza blanca del Madrid. No es poco que la mayor banda de rock and roll de la historia se ponga de tu parte, aunque sea por un solo partido. Lee el número de octubre de Time Out Barcelona con entrevistas, reportajes y las mejores recomendaciones de ocio y cultura de la ciudad  

Els Rolling Stones demà publiquen el seu esperadíssim 'Hackney Diamonds, el seu 24è disc d'estudi. I a més de tenir col·laboracions d'alta volada (Lady Gaga, Elton John, Paul McCartney...), també arriba amb un 'partner' d'impacte: el Fútbol Club Barcelona ha anunciat que la llengua dels Rolling Stones lluirà en la samarreta blaugrana durant el clàssic Barça-Madrid, que tindrà lloc el pròxim 28 d'octubre a l'Estadi Olímpic.  Així ho ha anunciat el club, publicant una foto on els tres membres supervivents de la banda, Mick Jagger, Keith Richards i Ronnie Wood (que per cert, té casa a Barcelona) apareixen, somrients, posant amb la samarreta en qüestió. Aquesta acció és possible gràcies al patrocini que ha signat el club amb Spotify, que abans ja va possibilitar l'aparició de Rosalia i Drake a la samarreta del Barça.  L'afició blaugrana, esclar, espera que amb el suport de la longeva banda el Barça pintarà de negre l'esperança blanca del Madrid. No és poca cosa que la banda de rock and roll més gran de la història es posi de part teva, ni que sigui per un sol partit.   Llegeix el número d'octubre de Time Out Barcelona amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat

Potser els aniversaris parells son els més significatius, però n'hi ha d'imparells que deixa'ls anar. I l'efemèride que celebrarà el restaurant Enoteca a l'Hotel Arts demà, dimecres 18 d'octubre, és d'alt voltatge: Paco Pérez celebrarà quinze anys de cuina a l'Enoteca amb un sopar on l'Oriol Castro i l'Eduard Xatruch (Disfrutar), l'Albert Raurich (Dos Palillos ) en Paolo Casagrande (Lasarte) i el Rafa Zafra (Estimar/Amar) cuinaran per a només 45 comensals. Els xefs del segon millor restaurant del món, Disfrutar, Casagrande, amb tres estrelles Michelin juntament amb Berasategui, i dos dels continuadors més rellevants de la filosofia d'ElBulli, Raurich, amb una Michelin i Rafa Zafra –que no té Michelin però sí set restaurant i una gran influència i popularitat– treballaran junts demà a l'hotel Arts: és a dir, una constel·lació de sis estrelles Michelin reunides per a un sol servei. El preu del sopar, amb totes les reserves completes, és de 400 euros, amb maridatge, i està dissenyat i elaborat conjuntament amb Pérez i els xefs convidats al voltant de 15 moments gastronòmics.   Foto: EnotecaPaco Pérez a l'Enoteca El calibre dels cuiners correspon a la rellevància d'Enoteca: durant quinze anys de feina, Enoteca ha consolidat dues estrelles Michelin mitjançant una manera tan avantguardista com lúdica d'entendre la cuina catalana i mediterrània. En 15 anys, apunta Pérez, "hem ofert infinitat d'elaboracions. I hi ha plats que s'han convertit en clàssics perquè representen la filoso

Quizás los aniversarios pares son los más significados, pero hay impares que tampoco son mancos. Y la efeméride que festejará el restaurante Enoteca de Paco Pérez en el Hotel Arts mañana es de alto voltaje: Paco Pérez celebrará quince años de cocina en Enoteca con una cena en la que Oriol Castro y Eduard Xatruch (Disfrutar), Albert Raurich (Dos Palillos) Paolo Casagrande (Lasarte) y Rafa Zafra (Estimar/Amar) cocinarán para solo 45 comensales. Los chefs del segundo mejor restaurante del mundo, Disfrutar, Paolo Casagrande, con tres estrellas Michelin junto con Berasategui y dos de los continuadores más relevantes de la filosofía de ElBulli, Raurich, con una Michelín y Zafra, trabajarán juntos en el restaurante Enoteca de Paco Pérez: es decir, una constelación de seis estrellas Michelin reunidas para un solo servicio. El precio del menú, para el que ya no queda mesa, es de 400 euros, con maridaje y está diseñado y elaborado conjuntamente con Pérez y los chef invitados en torno a 15 momentos gastronómicos.    Foto: EnotecaPaco Pérez en Enoteca El calibre de los cocineros corresponde a la relevancia de Enoteca: durante quince años de trabajo, Enoteca ha consolidado dos estrellas Michelin mediante una manera tan vanguardista como lúdica de entender la cocina catalana y mediterránea. En 15 años, apunta Pérez, "hemos ofrecido infinidad de elaboraciones. Ha habido platos convertidos en clásicos porque representan la filosofía de Enoteca y porque los clientes guardan un grato recuer

Albert Adrià y Paco Méndez sacudieron el panorama mexicano de Barcelona con la obertura de Hoja Santa y Niño Viejo, y lo han vuelto a hacer: acaban de abrir Taco Méndez, una taquería efímera que funcionará del 4 de octubre hasta el 10 de marzo de 2024. Es decir, 150 días de tacos a cargo de los dos cocineros que ganaron dos estrellas Michelin para un restaurante mexicano en España. Taco Méndez (Tamarit, 91) está situado en la antigua Bodega 1900 y estará abierto de miércoles a viernes de 18 a 23 h, los sábados de 13 a 16 h y de 18 h a 23 h y los domingos de 12 a 16 h. No hay reserva posible ni teléfono: la taquería sirve tacos a 5'50 euros y tiene un ticket medio de unos 20 euros. (Recordamos con mucho cariño la suculencia de los tacos de Niño Viejo, por cierto).  Pese a que no hay posibilidad de reserva, habrá tacos para todos: la capacidad del restaurante es de unos sesenta comensales, y tampoco tendréis que romperos la cabeza escogiendo. Hay cinco tipos de tacos para escoger (tacos al pastor, cochininita pibil, aguacate macha, adobo flor y quesadillas) y un combo de tres tacos a 15 euros. Y también extras como guacamole o totopos. La intención de Méndez y Adrià es que con tres tacos salgas comido: son más grandes que los habituales, con un peso de 100 gramos. Para beber, margaritas, cervezas y micheladas.  Foto: Taco MéndezTaco Méndez “Cocina honesta y directa, con recetas tradicionales mexicanas elaboradas de forma tradicional y casera, donde destacan especialmente los

Albert Adrià i Paco Méndez van sacsejar el panorama mexicà de Barcelona i ho han tornat a fer: acaben d'obrir Taco Méndez, una taquería efímera que funcionarà fins al 10 de març del 2024. És a dir, 150 dies de tacos a càrrec dels dos cuiners que van guanyar dues estrelles Michelin per a un restaurant mexicà a Espanya, Hoja Santa. (Méndez va repetir la proesa d'una Michelin mexicana quan va obrir el restaurant ell sol, com a COME).  Taco Méndez (Tamarit, 91) està situat on hi hagué la Bodega 1900 i obre de dimecres a divendres de 18 a 23 h, els dissabtes de 13 a 16 h i de 18 a 23 els diumenges de 12 a 16 h. No hi ha reserva possible ni telèfon: la taquería serveix tacos a 5'50 euros i té un tiquet mitjà d'uns 20 euros. (Recordem amb molt d'afecte la suculència dels tacos de Niño Viejo, per cert). Foto: Taco MéndezTaco Méndez: sense reserva possible, arribes i seus Tot i que no hi ha possibilitat de reserva, hi haurà tacos per a tothom: la capacitat del restaurant és d'una seixantena de comensals, i tampoc haureu de trencar-vos el cap escollint. Hi ha cinc tipus de tacos per escollir (al pastor, cochinita pibil, alvocat matxa, adob en flor i 'quesadillas') i un combo de tres tacos a 15 euros. Els extres són escadussers: guacamole, totopos i pollastre fregit. La intenció de Méndez i Adrià és que amb tres tacos surtis menjat: són més grans que els habituals, amb un pes de 100 grams. Per beure, margaritas, cerveses i micheladas.  "Cuina honesta i directa, amb receptes tradiciona

Barcelona es una ciudad tan influida por las modas –y a menudo estandarizada en una especie de menú turístico a base de bravas, brunch, croquetas y tártaros– que a veces la cocina catalana parece exótica. Y en este contexto acaba de abrir el restaurante Santa Magdalena (Sta. Magdalena, 6. T. 93 303 51 33) de Quim Marquès, quien fue propietario del Suquet de l'Almirall y cofundador del grupo Pepa Tomate.   Foto: Ricard MartínQuim Marquès en la entrada de Santa Magdalena Marquès, nacido en Gràcia y referente de la cocina de la Barceloneta y del arroz barcelonés, se retiró de los restaurantes en el 2018 para abrir L'ExquisEAT junto a su hija Paula, un espacio dedicado al cruce de gastronomía y cultura. Ahora, en la acera de enfrente, hace una semana que acaba de levantar la persiana el restaurante Santa Magdalena. En un lugar envidiable: muy cerca de la Plaza Trilla, algo escondido, en ese tramo en el que a medida que te acercas a la Ronda de Dalt afloja el turismo. "Hicimos una reflexión, una vuelta para cerrar el círculo y volver al principio, después de las modas de la cocina tecnoemocional y la internacional. Han venido muchos extranjeros y hay mucha mezcla, la cocina mexicana y peruana son fabulosas... Pero tengo la impresión de que por una temporada hay que volver a la cocina de Barcelona, lenta, de cocción larga, con corazón y de toda la vida", explica Marquès. En la carta no hay ni una alusión asiática ni latina, ni un toque de soja o de chiles andinos: algo del todo d

Barcelona és una ciutat tan influïda per les modes –i sovint estandarditzada en una mena de menú turístic a base de braves, 'brunch', croquetes i tàrtars– que a estones la cuina catalana sembla exòtica. I en aquest context acaba d'obrir el restaurant Santa Magdalena (Sta. Magdalena, 6. T. 93 303 51 33) d'en Quim Marquès, qui fou propietari del Suquet de l'Amirall i cofundador del grup Pepa Tomate.  Foto: Ricard MartínEn Quim Marquès al Santa Magdalena   Marquès, nascut a Gràcia i referent de la cuina de la Barceloneta i de l'arròs barceloní, es va retirar dels restaurants el 2018 per obrir l'ExquisEAT amb la seva filla Paula, un espai dedicat a l'encreuament de gastronomia i cultura. Ara, a la vorera de davant, fa quatre dies literals que acaba d'aixecar la persiana del restaurant Santa Magdalena. En un lloc envejable: molt a prop de la Plaça Trilla, un xic amagat, en aquell tram on a mesura que t'acostes a la Ronda de Dalt afluixa el turisme.   "Vam fer una reflexió, una volta per tancar el cercle i tornar al principi, després de les modes de la cuina tecnoemocional i la internacional. Han vingut molts estrangers i hi ha molta barreja, la cuina mexicana i peruana són fabuloses... Però em fa l'efecte que per una temporada cal tornar a la cuina de Barcelona, lenta, de rostit llarg, de tota la vida", explica Marquès. A la carta no hi ha ni una al·lusió asiàtica ni llatina, ni un toc de soja o de xili andí: ho ha fet així expressament. Cal tornar a la cuina de Barcelona, lenta

Hay conciertos de sala pequeña que ya sabes que serán enormes. El próximo domingo 8 de octubre The Long Ryders tocarán en la sala Upload, presentando su cuarto disco, 'September November'. La banda de rock americano, encabezada por el cantante y guitarrista Sid Griffin, ha publicado solo cuatro discos en una trayectoria de más de cuarenta años. Su estatus de grupo de culto es merecido: la influencia que han ejercido en sucesores más exitosos como The Jayhawks, Ryan Adams o Wilco es innegable. Acercaos a la sala Upload y descubriréis, a un crudo palmo de vuestra cara, un repertorio viviente y coleante, lleno de canciones excelentes que fueron el tiro de salida de aquello que llamaban Nuevo Rock Americano, mezcla de rock, country, punk y garaje, con magnos integrantes como R.E.M. o Los Lobos. Al habla con Sid Griffin. Creo que la última –y única– vez que tocastéis en Barcelona fue en 1986, por la Mercè. De esto hace toda una vida, antes de los Juegos Olímpicos. ¿Tienes algún recuerdo del concierto? Antes de todo, no sé cuántas veces hemos tocado en las ciudades de todo el mundo. Hicimos muchos conciertos durante unos ocho años, nos separamos y después hemos realizado al menos tres giras al año desde entonces. Pero recuerdo la Mercè, si es que se llamaba así, porque era el público más grande que jamás hayamos tenido. Eran más de 100.000 personas mirándonos a oscuras (o eso es lo que nos dijeron). Solo veías linternas, cigarrillos y hogueras. Quizás solo había 1.000 personas. No

Hi ha concerts de sala petita que ja saps que seran enormes. El pròxim diumenge 8 d'octubre The Long Ryders tocaran a la sala Upload, presentant el seu quart disc, 'September November'. La banda de rock americà, encapçalada pel cantant i guitarrista Sid Griffin, ha publicat només quatre discos en una trajectòria de més de quaranta anys. El seu estatus de grup de culte és ben merescut: la influència que han tingut en successors més exitosos com The Jayhawks, Ryan Adams o Wilco és innegable. Acosteu-vos a la sala Upload i descobrireu, a un pam de la vostra cara, un repertori viu i bategant, ple de cançons excel·lents que van fer esclatar allò que en van dir Nou Rock Americà, mescla de rock, country, punk i garatge, i d'on van sorgir bandes com R.E.M. o Los Lobos. Parlem amb Sid Griffin.  Crec que la darrera –i única– vegada que heu tocat a Barcelona va ser l'any 1986, per la Mercè. D'això en fa tota una vida, abans dels Jocs Olímpics. Tens algun record, del concert?  Abans de tot, no sé quantes hem tocat a les ciutats d'arreu del món. Vam fer molts concerts durant uns vuit anys, vam separar-nos i després hem fet almenys tres gires a l'any des d'aleshores. Però recordo la Mercè, si és que es deia així, perquè era el públic més gran que mai hem tingut. Eren més de 100.000 persones mirant-nos a les fosques (o això és el que ens van dir). Només veia llanternes, cigarrets i fogueres. Potser només hi havia 1.000 persones. No us ho sabria dir... Era tot fosc! Però es va gravar i es va

Com la carn a la brasa, la paella és un afer d'aquells on tothom es considera un mestre. Bé, ara teniu ocasió de demostrar-ho: l'associació Amics de la Rambla convoca el primer concurs Fem Paelles a la Rambla, que cerca trobar la millor paella possible, i amb finalitats solidàries: tots els beneficis de l'acció aniran a parar a la Fundació Esclerosis Múltiple. El concurs se celebrarà el 7 d'octubre, dia de la Festa major de la Rambla. I alerta, que el jurat paeller és d'excepció: Carme Ruscalleda, Carles Gaig i l'actor i excuiner Abel Folk dirimiran quina és la millor elaboració gramínia. En Toni Albaladejo, dels Amics de la Rambla, explica que no es tracta d'aconseguir una fita tècnica gurmet, "sinó que la gent s'animi a fer paelles casolanes bones". Aquesta és la mecànica del concurs: us podeu apuntar a la web pagant una aportació solidària de 25 euros. L'organització proporciona arròs, caldo, oli, verdures i alguns ingredients bàsics més, gentilesa de la Boqueria, un davantal exclusiu del concurs, una paella, cremador i bombona de butà. Amb això, els concursants han de fer una paella per a vint persones. Si algú hi vol participar, però no té habilitats culinàries, podrà aconseguir el tiquet per fer el tast de les tres paelles que més li agradin i una beguda per un preu simbòlic de 10 euros.  No es tracta de fer una paella perfecta sinó que sigui bona, casolana i original I com que el concurs es durà a terme a la Boqueria, quin vulgui "afegir-hi els seus 'toppings' personal