Rita Roig

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  NO T'HO PERDIS: Les millors coses per fer gratis a Barcelona

Diumenge és un bon dia per anar de museus i visitar exposicions, ja siguin d'art, de fotografia, o de temàtiques curioses i sorprenents. Hi ha centres que obren de franc el primer diumenge de cada mes i d'altres que ofereixen accés lliure els diumenges a la tarda, a més d'altres franges de gratuïtat que varien segons la institució. Si sou amants de l'art i dels museus, una exposició és una experiència per la qual estareu disposats a pagar. Però si el que busques és arrossegar amb tu algun amic o familiar reticent, trobar museus gratis pot ser un punt a favor perquè puguis gaudir de l'art en companyia. Quins museus de Barcelona obren gratis els diumenges? Aquí teniu la llista d'institucions imprescindibles que obren les portes de franc aquest dia de la setmana i altres maneres de visitar els museus sense gastar ni un cèntim.  NO T'HO PERDIS: Les millors coses per fer gratis a Barcelona

El domingo es un buen día para ir de museos y visitar exposiciones, sean de arte, de fotografía, o de temáticas curiosas. Hay centros que abren gratis el primer domingo de cada mes y otros que ofrecen acceso libre los domingos por la tarde, además de otras franjas de gratuidad que varían según la institución. Si eres amante del arte y de los museos, una exposición es una experiencia por la que estás dispuesto a pagar. Pero si lo que buscas es arrastrar contigo algún amigo o familiar reticente, encontrar museos gratis puede ser un punto a favor para que puedas disfrutar del arte en compañía. ¿Qué museos de Barcelona abren gratis los domingos? Aquí tenéis la lista de instituciones imprescindibles que abren las puertas gratis este día de la semana y otras maneras de visitar museos sin gastar.  NO TE LO PIERDAS: Las mejores cosas para hacer gratis de Barcelona

¿Quins són els pobles més bonics de Catalunya? Al nostre país podem trobar llogarets que semblen trets de contes de fades i pobles costaners que farien les delícies de Patricia Highsmith a 'El talent de Mr. Ripley'. Vivim en un país ideal per planejar una escapada inoblidable, imaginar excursions en tren, proposar-li a la parella un cap de setmana romàntic perfecte o fer una capbussada a una platja espectacular. Sí, els boscos irlandesos estan molt bé i la costa Amalfitana és preciosa, però a Catalunya també hi ha de tot! Què fer a prop de Barcelona? Aquests són, per a nosaltres, els pobles catalans més bonics. NO T'HO PERDIS: Els pobles més bonics d'Espanya

En Cataluña hay aldeas de montaña y pueblos costeros de ensueño, que parecen sacados de una película. Desde una excursión en tren de primer nivel, hasta un fin de semana romántico son posibles alrededor de los pueblos catalanes más bonitos. ¿Cuáles son los pueblos más bonitos de Barcelona? Estos son, para nosotros, los municipios que hay que visitar para desconectar, escapar de la rutina y potenciar el turismo de proximidad. ¿Qué hacer cerca de Barcelona? ¡En Cataluña hay de todo y para todos los gustos! NO TE LO PIERDAS: Los pueblos más bonitos de España  

¿Qué puedes hacer hoy en Barcelona gratis? Muchas cosas. El dinero no es excusa para quedarse en el sillón de casa sin hacer nada. En Barcelona (todavía) hay un montón de propuestas culturales muy interesantes por las que no hay que desembolsar ni un euro prácticamente todos los días de la semana. Desde mercados y exposiciones a conciertos y talleres. En esta lista encontraréis un montón de actividades para hacer en Barcelona totalmente gratis.   NO TE LO PIERDAS: Visita gratis los museos de Barcelona

Hemos buceado en la agenda cultural de Barcelona para traeros una elección de lo mejorito que podréis hacer este fin de semana en la ciudad. ¿Queréis saber qué hacer este viernes, sábado y domingo? Aquí tenéis actividades para todos los gustos y bolsillos (¡incluso gratis!). Disfrutad del tiempo libre con exposiciones, obras de teatro, mercados, fiestas, conciertos, actividades con los peques... Os espera un fin de semana increíble sin moveros de Barcelona. Pero si queréis hacer una mini escapada, podéis visitar alguno de los pueblos más bonitos que tenemos cerca de casa. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes para hacer gratis en Barcelona

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a Barcelona

Tenemos planes para cada día y para todos los gustos: teatro, estrenos de cine, ver las exposiciones imprescindibles, planes para hacer en familia... ¡Te faltarán horas! NO TE LO PIERDAS: Cosas para hacer en septiembre en Barcelona  

Tenim plans per cada dia i per tots els gustos: teatre, estrenes de cinema, veure les exposicions imprescindibles, plans per fer en família... Us faltaran hores!NO T'HO PERDIS: Les millors coses per fer al desembre a Barcelona  

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine, planes de fin de semana y muchas cosas para hacer en la ciudad.  NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona

A l’atri del MACBA hi ha uns tubs de ventilació dels que normalment s’amaguen als terrats i a les parets menys agraciades dels edificis. Són una obra de Nancy Holt, que va dedicar cinc dècades de producció artística a pensar sobre els sistemes ocults que constitueixen i estructuren les maneres d’estar i de percebre el món.  L’obra de Nancy Holt no és gaire coneguda. Potser sí que ens sona el nom de la seva parella, Robert Smithson, que feia land-art, i per això a ella se la va vincular a aquest corrent artístic. Ara bé, Holt es definia com a artista de la percepció.  Això vol dir que tota la seva producció artística -fotografia, poesia, peces sonores, land art, intervencions arquitectòniques, llibres d’artista i dibuixos- volen fer-nos pensar sobre el fet de mirar. Per què mirem certes coses? Què perdem de vista, quan decidim fixar-nos en alguna cosa concreta? És possible mirar des d’un lloc que no sigui el que ocupem en el món? L’espectador es formula aquestes preguntes interactuant amb la poesia espacial i visual de l’artista, que es materialitza en peces com els ‘locators’, uns tubs de metall que ens conviden a hiperfixar-nos en elements del nostre entorn o a descobrir jocs visuals quotidians. 

Sí, sempre hem estat egocèntrics, fins i tot abans que existissin les selfies i Instagram. El CaixaForum ha ideat una exposició sencera per explicar com l’ésser humà s’ha representat i es representa a si mateix al llarg del temps i a través de diverses cultures. Potser l’ésser humà és el tema més recurrent de l’art figuratiu, i per això l’exposició reuneix obres de civilitzacions antigues procedents del British Museum es combinen amb una selecció d’obres d’art contemporani de la Col·lecció de la Fundació ”la Caixa” i del Museo del Prado. L’única cosa que tenen en comú les peces exposades és la presència de l’ésser humà i, per tant, són retrats que ens permeten parlar d’idees com la bellesa, la divinitat o el poder.

Si tenéis Instagram, es casi imposible que no hayáis visto alguna fotografía de este museo. El Moco Museum se inauguró por primera vez en Amsterdam en 2016 y, tras el éxito en Holanda, donde ya acumula más de 3 millones de visitantes, los coleccionistas Lionel y Kim Logchies abrieron al público su segunda ubicación de este museo en Barcelona. Encontraréis piezas de artistas como el británico Damien Hirst, el anónimo artista callejero Banksy, el fotógrafo David Lachapelle, el icónico Andy Warhol, Jean-Michel Basquiat, o Salvador Dalí. El museo, aparte de programar exposiciones, quiere acoger el nuevo paradigma del arte visual, por lo que cuenta con una sala de arte digital inmersivo diseñada por los artistas daneses Studio Irma, donde el público puede ver obras digitales de autoría certificada, que están revolucionando el mercado del arte. Si os estáis preguntando de dónde viene su curioso nombre, debéis saber que Moco es la unión de las palabras 'moderno' y 'contemporáneo', que hacen referencia al tipo de arte que hay en este museo. Podrá sonar mejor o peor en algunas lenguas, pero estamos convencidos de que seguro que no os olvidaréis de él. En su interior esconde diversas sorpresas y exposiciones innovadoras en Europa. Por ejemplo, os llamará la atención la pequeña sala dedicada a los NFT's, el primer espacio de este tipo de arte digital que se puede ver en todo el continente. Otro espacio que no os dejará indiferentes es Diamond matrix, preparado por Studio Irma, una sala

Si teniu Instagram, és gairebé impossible que no hàgiu vist alguna fotografia d'aquest museu. El Moco Museum es va inaugurar per primera vegada a Amsterdam l’any 2016 i, després de l’èxit a Holanda, on ja acumulen més de 3 milions de visitants, els col·leccionistes Lionel i Kim Logchies van obrir al públic la segona ubicació d'aquest museu a Barcelona. Hi trobaràs peces d’artistes com el britànic Damien Hirst, l’anònim artista de carrer Banksy, el fotògraf David Lachapelle, l’icònic Andy Warhol, Jean-Michel Basquiat, o Salvador Dalí.  El museu, a part de programar exposicions, vol acollir el nou paradigma de l’art visual, i per això compta amb una sala d'art digital immersiu dissenyada pels artistes danesos Studio Irma, on el públic pot veure obres digitals d'autoria certificada, que estan revolucionant el mercat de l'art.  Si us esteu preguntant d'on ve el seu curiós nom, heu de saber que Moco és la unió de les paraules 'modern' i 'contemporani', que fan referència al tipus d'art que hi ha en aquest museu. Podrà sonar millor o pitjor en algunes llengües, però estem convençuts que segur que no us oblideu d'ell.  Al seu interior amaga diverses sorpreses i exposicions innovadores a Europa. Per exemple, us cridarà l'atenció la petita sala dedicada als NFT's, el primer espai d'aquesta mena d'art digital que es pot veure a tot el continent. Un altre espai que no us deixarà indiferents és Diamond matrix, preparat per Studio Irma, una sala de jocs infinita amb l'efecte d'un calidosc

“No és la Fina a la qual estem acostumats”, advertia Bernat Puigdollers, director de la Fundació Vila Casas, a la inauguració de la mostra ‘Fina Miralles. Més enllà del temps’. Els Espais Volart acullen més de 300 pintures d’aquesta artista de 72 anys que coneixem com a conceptual, una etiqueta que l’exposició s’encarrega de matisar amb tota la producció posterior al 1984.  Aquell any, l’artista viatja a Sud-Amèrica i “abandona la cultura burgesa per abraçar la pintura indígena”. Les comissàries Maia Creus y Maria Lluïsa Faxedas han intercalat les pintures sinuoses i plenes de símbols de Fina Miralles amb fragments dels textos que ella mateixa va escriure sobre l’art i els processos de creació. En ells, entenem que Miralles va actuar “com una antena o una mèdium”, deixant que la seva mà transformés el món i la vida en pintura.  

Les fotografies de Joel-Peter Witkin (Nova York, 1939) no deixen indiferent a ningú. Mostren cadàvers, parts del cos desmembrades i cossos fora de la norma i, alhora, juguen amb les convencions clàssiques de l'art perquè les qüestionem i decidim per nosaltres mateixos què podem considerar bonic i què és lleig o, fins i tot, abominable.  L’any 1988 el Centro de Arte Reina Sofia li va dedicar la mostra més completa que se li ha fet mai i, actualment les seves peces són al MoMA de Nova York, al Victoria and Albert Museum de Londres i al Pompidou de París. Ara, les escabroses fotografies de Witkin aterren a Barcelona en aquesta excepcional mostra que acull la Galeria Imaginart.  

Cuando pasamos por delante del escaparate de una galería, solemos contemplarla desde fuera. No pensamos que podamos atravesar el umbral y pasear por su interior, tranquilamente. Tampoco caemos en que las galerías son siempre gratis y que, por dentro, contienen obras de artistas consolidados y piezas de creadores que empiezan a brillar. Por eso, el Barcelona Gallery Weekend celebra cada año un fin de semana largo de actividades, charlas y exposiciones en las galerías de la ciudad, para que las tengamos en el punto de mira y las veamos como lo que realmente son: agentes culturales llenos de energía que quieren ofrecernos lo mejor del arte. La novena edición de este evento será del 14 al 17 de septiembre. Este año, 27 galerías de arte -21 en Barcelona, 5 en l'Hospitalet de Llobregat y 1 en Santa Margarida y els Monjos- se han juntado para exponer cerca de 70 artistas procedentes de 20 países y ofrecer una diversa agenda de actividades. Entre la extensa programación del Barcelona Gallery Weekend hay una retrospectiva, en la galería Ana Mas Projects, de la artista abstracta y conceptual española Berta Cáccamo o la propuesta de orfebrería de Teresa Estapé que podrá verse en la Chiquita Room. En Bombon Projects, el artista Enric Farres Duran expondrá piezas que exploran los mecanismos de la mirada y la galería ángels barcelona acogerá obras de Joan Fontcuberta. En Dialica, la artista Estella Rahola maravillará al público con sus esculturas de cristal y en la galería ADN expondrá la

El Museu Diocesà de Barcelona dedica una exposició a Matisse, icona del fauvisme. Sota el nom ‘Art en equilibri’, la mostra plega 85 peces entre litografies, dibuixos, pochoir o linogravats d’un dels creadors més importants de l’art modern. L’exposició posa el focus en l’espiritualitat i la recerca de la tranquil·litat que va ser un dels pilars de l’obra de Matisse, sobretot després que una intervenció quirúrgica el deixés amb seqüeles importants, que no li permetien sostenir els pinzells.   Matisse considerava que l’obra d’art era una manera de fer arribar les virtuts de la naturalesa a les ciutats i que, per tant, tenia el poder de generar pau en l’ésser humà. Per a l’artista, l’art era una eina per combatre l’estranyament i l’alienació respecte al món.  La mostra posa un especial èmfasi en una de les obres més rellevants de la seva última etapa artística: la Capella del Rosari a Vence, a la Costa Blava, de la qual Matisse participar en el desenvolupament arquitectònic, en la decoració i fins i tot en el disseny de crucifixos o casulles. Forma també part de l’exposició un dibuix de Matisse al costat d’un manuscrit procedent del «Càntic de les Criatures», text compost per Sant Francesc d’Assís el 1224, on canta lloances al Déu Creador. Matisse representa l’aigua i transcriu una sèrie de lloances que el sant va escriure sobre la germana aigua «tan casta i tan pura».

El panorama artístico de L'Hospitalet hierve por la 12ª edición de Art Nou, el festival de arte emergente que pone en contacto a los jóvenes artistas, el mercado del arte y las galerías y ofrece al público exposiciones gratuitas de todo tipo. Este año se han programado treinta y cuatro exposiciones de cerca de cincuenta artistas y un extenso programa de actividades como performances, proyecciones y acciones en galerías, entre otros. Todo esto en las siguientes galerías: Ana Mas Projects, El Sielo, etHALL, FASE, Fundación Arranz-Bravo, L21 Barcelona, Nogueras Blanchard, Raccoon Projects y Tangent Projects. En cuanto a las actividades, cabe destacar una visita comentada a la exposición “Less than container load”, a cargo de la artista y la comisaria, en la galería Nogueras Blanchard, el jueves 13 de julio, a las 18 horas. Además, el día 26 de julio tendrá lugar la Ruta Art Nou de L'Hospitalet, abierta al público general, para navegar entre galeristas y artistas por los siguientes espacios artísticos de la ciudad como Raccoon Projects, El Sielo, etHALL, NoguerasBlanchard, Ana Mas Proyectos y L21 Barcelona. Para asistir, es necesaria inscripción previa a artnou@artbarcelona.es. El festival finalizará el 1 de septiembre, con el acto de clausura y la entrega del Premio ICUB 2023, concedido por La Capella.

El panorama artístic de L’Hospitalet bull per la 12a edició d’Art Nou, el festival d’art emergent que posa en contacte els joves artistes, el mercat de l’art i les galeries i ofereix al públic exposicions gratuïtes de tota mena.Aquest any s’ha programat trenta-quatre exposicions de prop de cinquanta artistes i un extens programa d’activitats com performances, projeccions i accions a galeries, entre d’altres. Tot això a les següents galeries: Ana Mas Projects, El Sielo, etHALL, FASE, Fundació Arranz-Bravo, L21 Barcelona, NoguerasBlanchard, Raccoon Projects i Tangent Projects.   Pel que fa a les activitats, cal destcar una visita comentada a l’exposició “Less than container load”, a càrrec de l’artista i la comissària, a la galeria NoguerasBlanchard, el dijous 13 de juliol, a les 18 hores.   A més, el dia 26 de juliol tindrà lloc la Ruta Art Nou de L’Hospitalet, oberta al públic general, per navegar entre galeristes i artistes pels següents espais artístics de la ciutat com Raccoon Projects, El Sielo, etHALL, NoguerasBlanchard, Ana Mas Projects i L21 Barcelona. Per assistir-hi, cal inscripció prèvia a artnou@artbarcelona.es.  El festival s’acabarà l’1 de setembre, amb l’acte de clausura i l’entrega del Premi ICUB 2023, concedit per La Capella.

Amb motiu de la Celebració Picasso 1973-2023, el Disseny Hub Barcelona proposa exposa el total de les 16 peces donades per l'artista en diàleg amb el fons de ceràmica històrica que conserva el museu. L’orígen d’aquesta donació té lloc l’any 1957, quan Picasso va veure una selecció de ceràmiques del s. XIII al s. XIX al Palais Miramar de Cannes i va exclamar:  “Però és possible que hagin fet això abans que jo?”.  En aquesta exposició, les ceràmiques de Picasso i també les que van inspirar l’artista expliquen diverses històries. D’una banda, la de la influència de la tradició ceràmica espanyola que va rebre l’artista i, de l’altra, la de la donació als Museus d'Art de Barcelona que s'inicia en l'exposició de ceràmica espanyola que se celebra a Cannes en 1957.

Pregunteu-li a algú que pinta què és el pitjor que li poden dir, de la seva obra. Referiu-vos-hi com a “bonica”; exclameu “que maco!” davant d’un dels seus quadres i, segurament, veureu com se’ls trenca l’ànima en mil bocins. El nostre plaer estètic no acostuma a ser la prioritat dels creadors, perquè l’art és, abans que tot, la comunicació d’un estat interior, d’una intenció o d’una idea.  L’obra d’Hèlene Delprat (Amiens, 1957) juga amb la bellesa i la lletjor. “No és que vulgui fer-ho lleig, és que vull anar més enllà del meu propi gust”, indica l’artista. Les seves pintures, escultures i instal·lacions expliquen històries grotesques de crims, violències i guerres i ara, el Museu Picasso li ha reservat dues sales perquè descobrim la seva obra, seguint la iniciativa del museu de fer exposicions antològiques d'artistes contemporànies.  En l’obra de Delprat hi ha referències a Picasso. Una gran pintura amb el nom ‘No m’agrada gaire el Guernica (no ho diguis a ningú)’ ens dona la benvinguda a l’exposició. És una composició que recorda a una galàxia on imatges de la Guerra Civil Espanyola i els animals el ‘Guernica’, empresonats, floten pel cosmos. L’artista hi plasma el nom d’Agustí Centelles, però aquest no és l’únic reporter de guerra que fa una aparició en les seves creacions; en altres obres hi trobem mencions a Marina Ginestà i Nicole Stéphane.  Al mig d’una de les dues sales de la mostra hi ha una instal·lació ullprenedora. ‘Converses amb una taula’ és una superfície de p

"Para censurar una obra de arte hay que tener poder, pero, a veces, basta con que alguien se plante delante de un cuadro con un cuchillo para rasgarlo", observa Taxto Benet. Durante cinco años, el periodista y empresario ha coleccionado obras censuradas de todo el mundo que ahora verán la luz en el Museo del Arte Prohibido. Las paredes de la Casa Garriga Nogués, la finca modernista que había acogido la Fundación Maphre, están ahora decoradas por piezas de arte que, por motivos de todo tipo, han sido agredidas, denunciadas o retiradas de museos y exposiciones. “En la colección tenemos 200 obras”, informa Benet, “pero en el museo únicamente exponemos 42”. Un recorrido de 2.000 metros cuadrados con una museografía excelente y un relato sugestivo, obra de la directora Rosa Rodrigo y del director artístico Carles Guerra, se encarga de que el visitante profundice en cada pieza y descubra por qué y cómo fue censurada. Cuando pedimos a Taxto Benet que nos haga una elección de sus predilectos, ríe: “¡Tengo miedo de que me salgan demasiados cristos!”. Más allá de esta figura, una de las más censuradas de la Historia del Arte, la colección nos descubre obras que han ofendido a todos los bandos posibles. "Hemos reunido piezas censuradas por tantos motivos, que algunas te parecerán infames y otras no entenderás por qué fueron polémicas", reflexiona Benet. Y con ese diálogo entre obras antagónicas, el nuevo museo nace por ser un espacio de reflexión en contra de la censura y a favor de la

“Per censurar una obra d’art cal tenir poder, però, a vegades, n’hi ha prou que algú es planti davant d’un quadre amb un ganivet per esquinçar-lo”, observa Taxto Benet. Durant cinc anys, el periodista i empresari ha col·leccionat obres censurades de tot el món que ara veuran la llum en al Museu de l’Art Prohibit. Les parets de la Casa Garriga Nogués, la finca modernista que havia acollit la Fundació Maphre, ara estan decorades per peces d’art que, per motius de tota mena, han estat agredides, denunciades o retirades de museus i exposicions. “A la col·lecció tenim 200 obres”, informa Benet, “però al museu només n’hi ha 42 d’exposades”. Un recorregut de 2.000 metres quadrats amb una museografia excel·lent i un relat suggestiu, obra de la directora Rosa Rodrigo i del director artístic Carles Guerra, s’encarrega que el visitant aprofundeixi en cada peça i descobreixi per què i com va ser censurada. Quan demanem a Taxto Benet que ens faci una tria de les seves predilectes, riu: “Tinc por que em surtin massa cristos!”. Més enllà d’aquesta figura, una de les més censurades de la Història de l’Art, la col·lecció ens descobreix obres que han ofès a tots els bàndols possibles. “Hem reunit peces vetades per tants motius, que algunes et semblaran infames i d’altres no entendràs per què van ser polèmiques”, reflexiona Benet. I amb aquest diàleg entre obres antagòniques, el nou museu neix per ser un espai de reflexió en contra de la censura i a favor de la llibertat d’expressió.  Joel Cod

Hace cinco años, el empresario catalán Tatxo Benet empezó a coleccionar obras de arte prohibidas. Todo empezó a raíz de la muestra de fotografías de Santiago Sierra llamada 'Presos políticos en la España contemporánea', donde el artista mostraba a los presos independentistas catalanes, que fue censurada en la feria ARCO de Madrid. Durante este tiempo, la colección de Tatxo Benet ha crecido hasta acumular más de 150 piezas, que ahora podrán verse en un nuevo museo en Barcelona dedicado al arte censurado. El nuevo equipamiento cultural se instalará en la Casa Garriga Nogués, en el Eixample de Barcelona, ​​una casa que durante cuatro años ha ofrecido las exposiciones de la Fundación Mapfre y que reabrirá sus puertas el próximo 26 de octubre en la nueva forma del Museo del Arte Prohibido. Tatxo Benet ha alquilado la finca a la familia Godia, propietaria del edificio desde 2004, cuando establecieron la sede de la Fundación Francisco Godia.  La primera exposición de este nuevo espacio cultural mostrará las obras de la colección 'Censored' de Tatxo Benet. Esta colección agrupa obras de arte que han destacado por provocar polémicas y que, en muchas situaciones, han acabado con actos de censura, como por ejemplo una escultura satírica de Saddam Hussein del artista checo David Cerny, que el alcal de la ciudad belga de Middelkerke prohibió en 2006 que se expusiera en el Museo Donkenput, o la famosa escultura de Inés Doujak que muestra al rey emérito sodomizado, y que acabó con el cese d

Fa cinc anys, l’empresari Tatxo Benet va començar a col·leccionar obres d’art prohibides. Tot va començar arran de la mostra de fotografies de Santiago Sierra anomenada ‘Presos polítics a l’Espanya contemporània’, on l’artista mostrava els presos independentistes catalans, que va ser censurada a la fira ARCO de Madrid. Durant aquest temps, la col·lecció de Tatxo Benet ha crescut fins a acumular més de 150 peces, que ara es podran veure en un nou museu a Barcelona dedicat a l’art censurat.  El nou equipament cultural s'instal·larà a la Casa Garriga Nogués, a l'Eixample de Barcelona, una casa que durant quatre anys ha ofert les exposicions de la Fundació Mapfre i que reobrirà les portes el pròxim 26 d'octubre en la nova forma del Museu de l’Art Prohibit. Tatxo Benet ha llogat la finca a la família Godia, propietària de l’edifici des del 2004, quan hi van establir la seu de la Fundació Francisco Godia.  La primera exposició d’aquest nou espai cultural mostrarà les obres de la col·lecció ‘Censored’ de Tatxo Benet. Aquesta col·lecció agrupa obres d’art que han destacat per provocar polèmiques i que, en moltes situacions, han acabat amb actes de censura, com per exemple una escultura satírica de Saddam Hussein de l’artista txec David Cerny, que l’alcalde la ciutat belga de Middelkerke va prohibir el 2006 que s’exposés al Museu Donkenput, o la famosa escultura d’Inés Doujak que mostra el rei emèrit sodomitzat, i que provocar el cessament de l’equip directiu del MACBA després d’expos

Entre amantes de la arquitectura, cotillas y estetas, el 48H Open House BCN consigue movilizar a unas 60.000 personas por las calles de la ciudad en busca de descubrimientos arquitectónicos. Cada año, este festival abre las puertas de espacios que no suelen abrirse al público y ofrece la oportunidad única de descubrir el interior de muchos edificios icónicos de Barcelona de la mano de profesionales de la arquitectura. Quien ha ido alguna vez siempre repite, porque ya se sabe que el Open House es el plan otoñal perfecto: primero te infiltras en casa de un desconocido y, luego, a tomar algo.  Este año, el Open House será el fin de semana del 21 y 22 de octubre y ofrecerá visitas a casi 200 espacios visitables (de estos, un 40% serán novedades y 128 son edificios de Barcelona), más de 150 actividades y 18 itinerarios que no requerirán inscripción previa. Si el año pasado el festival quería honrar los oficios que hacen posible la arquitectura, este 2023 se centra en la arquitectura como arte total, es decir, como un todo conformado por elementos de muchas disciplinas distintas como la ingeniería, el diseño, la artesanía o las artes decorativas, que se juntan en detalles como una ventana, un balcón, una chimenea, un mueble o un ascensor.  Open HouseLa Balma   En la 14a edición del Festival de Arquitectura 48h Open House BCN, la mayoría de edificios se podrán visitar sin cita previa. Únicamente un 12% de los edificios requiere cita para visitarlos (el aplicativo para hacer la res

Entre amants de l’arquitectura, xafarders i estetes, el 48H Open House BCN aconsegueix mobilitzar unes 60.000 persones pels carrers de la ciutat a la cerca de descobertes arquitectòniques. Cada any, aquest festival obre les portes d'espais que no acostumen a obrir al públic i ofereix l’oportunitat única de descobrir l’interior de molts edificis icònics de Barcelona de la mà de professionals de l’arquitectura. Qui hi ha anat sempre repeteix, perquè ja se sap que l'Open House fa tardor: primer t'infiltres a casa d'un desconegut i, després, a fer el vermut. Aquest any, l’Open House serà el cap de setmana del 21 i 22 d’octubre i oferirà visites a prop de 200 espais visitables distribuïts en 7 ciutats (d’aquests, un  40% són novetats i 128 són edificis de Barcelona!), més de 150 activitats i 18 itineraris que no requeriran inscripció prèvia. Si l’any passat el festival volia honorar els oficis que fan possible l’arquitectura, aquest 2023 se centra en l’arquitectura com a art total, és a dir, com un tot conformat per elements de moltes disciplines diferents com l’enginyeria, el disseny, l’artesania o les arts decoratives, que s’ajunten en detalls com una finestra, un balcó, una llar de foc, un moble o un ascensor.  En la 14a edició del Festival d’Arquitectura 48h Open House BCN, la majoria d’edificis es podran visitar sense cita prèvia. Només un 12% dels edificis requereixen cita per a visitar-los (l’aplicatiu per reservar-ho s’obrirà el dilluns 16 d’octubre a les 11 h). Per la res

Una cama, una silla, una alfombra, un escritorio y un par de plantas. Esto es lo que hay en la habitación del Raval en la que Andrea Roma se ha instalado para vivir completamente expuesta al público durante una semana. Si pasáis por el cruce entre la Calle de la Paloma y la Calle Lleó, en el Raval, podréis curiosear este escaparate de cristal donde la artista ha estado viviendo desde el 28 de septiembre. Allí duerme, come, lee, escribe y pasa el rato, siempre siendo objeto de la mirada de los peatones que le observan.  P3 VitrinaAndrea Roma La decisión de vivir durante una semana de cara al público forma parte de una obra de arte titulada 'Me dejo de mí', con la cual Andrea Roma quiere explorar y cuestionar la intimidad. En la vitrina que separa la habitación de las calles del Raval, hay fotografías enganchadas con los siguientes mensajes: ¿Quién es más voyeur? ¿Qué es la intimidad? ¿Cómo te sientes en tu habitación? P3 VitrinaAndrea Roma Con esta pieza, la artista también reflexiona sobre las habitaciones, los espacios íntimos en los que descansamos y nos permitimos ser frágiles. Llevando la habitación al espacio público, Roma nos alerta de que cuando salimos de nuestros refugios privados, lo que estamos haciendo es siempre una 'performance' no muy diferente a la que ella ha decidido llevar a cabo en el barrio del Raval. P3 VitrinaAndrea Roma El artista estará viviendo en la vitrina del número 15 de la Calle de la Paloma hasta el 5 de octubre. Si no tenéis tiempo de

Un llit, una cadira, una catifa, un escriptori i un parell de plantes. Això és el que hi ha a l’habitació del Raval on Andrea Roma s’ha instal·lat per viure completament exposada al públic durant una setmana. Si passeu per la cruïlla del Carrer de la Paloma amb el Carrer Lleó, al Raval, podreu tafanejar aquest aparador de vidre on l’artista porta fent vida des del 28 de setembre. Allà hi dorm, menja, llegeix, escriu i passa l’estona, sempre sent objecte de la mirada dels vianants que l’observen.  P3 VitrinaAndrea Roma La decisió de viure durant una setmana de cara al públic forma part d’una obra d’art titulada ‘Me dejo de mi’, amb la qual Andrea Roma vol explorar i qüestionar la intimitat. A la vitrina que separa l’habitació dels carrers del Raval, hi ha fotografies enganxades amb els següents missatges: Qui és més voyeur? Què és la intimitat? Com et sents, a la teva habitació?   P3 VitrinaAndrea Roma Amb aquesta peça, l’artista també reflexiona sobre les habitacions, els espais íntims on descansem i ens permetem ser fràgils. Portant l’habitació a l’espai públic, Roma ens alerta que quan sortim dels nostres refugis privats, el que estem fent és sempre una ‘performance’ no gaire diferent de la que ella mateixa ha decidit dur a terme al barri del Raval.  P3 VitrinaAndrea Roma L'artista estarà vivint a la vitrina al número 15 del Carrer de la Paloma fins al 5 d’octubre. Si no teniu temps de passar-hi pel davant -cosa que recomanem que feu- també la podeu veure en ‘streamin

“¡No he hecho tantos cuadros! Aquí están casi todos”, ríe. Antonio López no se considera prolífico, pero las salas de La Pedrera están repletas de pinturas, esculturas y dibujos que el artista ha hecho entre 1953 y 2023. A sus 87 años, explica que este año se ha escapado en AVE a Barcelona para pintar una vista sobre Montjuic. El lienzo se lo guardan en el MNAC. ¿Cómo decidiste desde harías esta pintura sobre la ciudad? Hace tiempo que quería pintar un cuadro de Barcelona. Cuando venía, me llevaban a sitios de todo tipo, pero no me convencían. Pero un día vi una imagen de Barcelona con el mar y, encima, el cielo. Y pensé: esta es la Barcelona que quiero pintar. Descubrí que la fotografía la habían sacado desde el Park Güell, pero no era práctico ni factible pintar desde allí... Y un día, saliendo del MNAC, lo que se veía desde Montjuic me maravilló. Luego tuve la idea de hacer también la vista opuesta, desde el otro lado de la ciudad. Por eso estoy trabajando en dos cuadros de Barcelona, actualmente. ¿Pintar au plein air es crucial para ti? Si puedo trabajar en lo natural, lo hago. Es más complicado: lías a los demás, tienes que pedir favores como que te guarden el cuadro o el caballete, tienes que desplazarte. Es un trabajo lento y que debe interrumpirse cuando cambia la luz, pero lo que te ofrece no te lo da otra forma de pintar. Es una decisión que he tomado y define mi trabajo. ¿Cómo va a ser lo mismo ver una fotografía de un árbol que pintar lo que tienes delante?  La C

“No he fet tants quadres, jo! Aquí hi són gairebé tots”, riu. Antonio López no es considera prolífic, però les sales de La Pedrera són plenes a vessar de pintures, escultures i dibuixos que l’artista ha fet entre 1953 i 2023. Als seus 87 anys, explica que aquest any s’ha escapat en AVE a Barcelona per pintar una vista sobre Montjuïc. El llenç li guarden al MNAC.  Com vas decidir des d’on faries aquesta pintura sobre la ciutat? Fa temps que volia pintar Barcelona. Quan venia, em duien a llocs de tota mena. Però no em convencien. Però un dia vaig veure una imatge de Barcelona amb el mar i, al damunt, el cel. I vaig pensar: aquesta és la Barcelona que vull pintar. Vaig descobrir que la fotografia l’havien fet des del Park Güell, però no era pràctic ni factible pintar des d’allà... I un dia, sortint del MNAC, el que es veia des de Montjuïc em va meravellar. Després vaig tenir la idea de fer-ne també la vista oposada, des de l’altra banda de la ciutat. Per això estic treballant en dos quadres de Barcelona, actualment. Pintar au plein air és crucial per a tu? Si puc treballar al natural, ho faig. És més complicat: emboliques els altres, t’han de fer favors com ara guardar-te el quadre o el cavallet, t’has de desplaçar. És una feina lenta i que s’ha d’interrompre quan canvia la llum, però el que t’ofereix no t’ho dona cap altra manera de pintar. És una decisió que he pres i que defineix el meu treball. Com ha de ser el mateix veure una fotografia d’un arbre que pintar el que tens al

Este sábado 19 de agosto es el Día Mundial de la fotografía y, para celebrarlo, la Fundación Mapfre ha programado puertas abiertas en el KBr, su centro destinado a este arte en Barcelona. Durante todo el día, quienes lo deseen podrán visitar gratis las exposiciones que hay en curso, que giran en torno a las nuevas miradas al paisaje y a la historia de la fotografía. Por un lado, se podrá ver la exposición 'Tina Modotti', que reúne más de dos centenares de fotografías, casi todas producidas entre 1923 y 1930. En ellas, la fotógrafa y militante antifascista italiana se centra en la clase trabajadora, retratando las condiciones precarias, las desigualdades y la miseria de las áreas urbanas de países como México, así como en el papel de las mujeres. Además, también se podrá visitar 'La Cataluña de Jules Ainaud (1871-1872)', exposición que cuenta con un centenar de fotografías, además de vistas estereoscópicas y otros materiales como cartas del viaje o un retrato al óleo que el fotógrafo francés Jules Ainaud hizo durante un viaje alrededor de Cataluña entre 1871 y 1872. Las imágenes muestran cómo eran hace más de 150 años lugares de Cataluña como Barcelona, Montserrat, Tortosa y Tarragona. NO TE LO PIERDAS: Las mejores exposiciones de fotografía en Barcelona Lee el número de julio y agosto de Time Out Barcelona con entrevistas, reportajes y las mejores recomendaciones de ocio y cultura de la ciudad  

Llega el verano, pero ya empezamos a conocer los detalles de la fiesta de la patrona de Barcelona -como, por ejemplo, ¡que el pregón lo hará la escritora Najat el Hatcmi!- y, por tanto, toca conocer al artista y la propuesta que hay detrás del cartel de la Mercè 2023. Cada año son amados y odiados a partes iguales, pero los carteles de La Mercè nos permiten admirar o descubrir la obra de algún creador vinculado a la ciudad de Barcelona. Este año, ha sido el turno de Chamo San, un artista que se dedica principalmente al dibujo y la ilustración. El cartel, según ha anunciado el alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, "se inspira en una tradición de ilustraciones underground de Barcelona" y, además, nos muestra personajes conocidos de nuestra ciudad. Chamo SanCartell de La Mercè 2023, de Chamo San Chamo San ha querido "representar una ciudadanía diversa y plural" y, por eso, el cartel muestra un castillo humano lleno de personajes de la historia de Barcelona, algunos imaginarios y otros reales, siguiendo la estética de los años setenta y cogiendo como referente a los fanzines en blanco y negro. Se reconocen conocidas como las de la escritora Maria Mercè Marçal, la actriz Margarita Xirgu, el pintor Ramon Casas, el bailarín Enric Castan, la escritora Teresa Pàmies, Juanito del bar Pinocho de La Boquería, el artista Ocaña o Palomino, a los que se suman otros personajes del imaginario personal de Chamo San hasta llegar a los 120, incluidos un gorrión, dos dragones y un perro. El ca